druida
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /ˈdɾuj.ðə/ Occidental: nord-occidental /ˈdɾuj.ða/ valencià /ˈdɾuj.ða/, /ˈdɾwi.ða/
- Etimologia: Del llatí druidās, del gàl·lic *druwides, del protocèltic *druwits, segle XIX. Tradicionalment interpretat *daru («roure») i *wid- («coneixedor, savi») amb el sentit de «coneixedor del roure o de l’arbre del món», alternativament de *drew- («ferm, sòlid») amb el sentit de «ferm coneixedor o gran savi».
Nom
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: drui·da (2)
- Anagrama: adduir
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB