ducha

Potser volíeu: duchá

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈdu.t͡ʃa/

Americà: alt /ˈdu.t͡ʃ(a)/, baix /ˈdu.t͡ʃa/

• Rimes: -utʃa
• Etimologia: Del francès douche, de l'italià doccia.

Nom

ducha f. ‎(plural duchas)

1. dutxa

Derivats

• duchar

Relacionats

• baño

Adjectiu

ducha f. ‎(plural duchas)

1. forma femenina de ducho

Verb

ducha

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb duchar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb duchar

Variants

• [2]: (voseo) duchá

Miscel·lània

• Síl·labes: du·cha (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ducha

Polonès

• Pronúncia: /ˈdu.xa/

Nom

ducha m. anim.

1. genitiu singular de duch
2. acusatiu singular de duch

Miscel·lània

• Síl·labes: du·cha (2)