ecètica

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈsɛ.ti.kə/, occidental /eˈsɛ.ti.ka/
• Rimes: -ɛtika
• Homòfon: acètica
• Etimologia: Del grec antic οἰκητῐκή ‎(oikētikḗ), femení de οἰκητικός ‎(oikētikós, «que habita en un lloc»), encunyat pel geògraf català Huguet del Villar (1871-1951), segle XX.

Nom

ecètica f. ‎(només en singular)

1. Branca de la geografia que estudia la relació entre el medi, la vida humana i el desenvolupament de la civilització.

Relacionats

• ecologia

Traduccions

Traduccions

• Castellà: ecética ^(es) f.

Adjectiu

ecètica f. ‎(plural ecètiques)

1. Forma femenina de ecètic.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·cè·ti·ca (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC