eixorc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əˈʃɔrk/
Occidental:	nord-occidental /ejˈʃɔrk/
	valencià /ejˈʃɔɾk/, /eˈʃɔɾk/

• Rimes: -ɔɾk
• Etimologia: Possiblement de l’arrel indoeuropea *eksorko-, de *h₄órǵʰis- ‎(«testicle»), cognat del grec antic ὄρχις ‎(órkhis), segle XI.

Adjectiu

eixorc m. ‎(femení eixorca, plural masculí eixorcs, plural femení eixorques)

1. estèril

Miscel·lània

• Síl·labes: ei·xorc (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceiorx)
• Anagrames: creixo, xerico

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB