emèrit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈmɛ.ɾit/, occidental /eˈmɛ.ɾit/
• Etimologia: Del llatí ēmeritus, participi de ēmereō ‎(literalment «obtenir pels mèrits contrets»), referit als legionaris llicenciats que es beneficiaven de recompenses pels serveis prestats.

Adjectiu

emèrit m. ‎(femení emèrita, plural masculí emèrits, plural femení emèrites)

1. Que s’ha retirat i que conserva el grau del càrrec, els honors i premi pels seus serveis.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: emeritus ^(en)
• Castellà: emérito ^(es)
• Francès: émérite ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·mè·rit (3)
• Anagrames: iterem, merite, retíem, trèiem, tréiem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB