- Pronúncia(i): oriental /əˈmɛ.ɾit/, occidental /eˈmɛ.ɾit/
- Etimologia: Del llatí ēmeritus, participi de ēmereō (literalment «obtenir pels mèrits contrets»), referit als legionaris llicenciats que es beneficiaven de recompenses pels serveis prestats.
emèrit m. (femení emèrita, plural masculí emèrits, plural femení emèrites)
- Que s’ha retirat i que conserva el grau del càrrec, els honors i premi pels seus serveis.
