emfiteuta
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /əɱ.fiˈtɛw.tə/ Occidental: nord-occidental /eɱ.fiˈtɛw.ta/ valencià /eɱ.fiˈtɛw.ta/, /eɱ.fiˈtɛw.tɛ/
- Etimologia: Del llatí emphyteuta, del grec antic ἐμφυτευτής (emphyteutḗs), de ἐμφυτεύω (emphyteúо̄, «empeltar»), segle XIV.
Nom
modificaemfiteuta m. f. (plural emfiteutes)
- Senyor útil, persona que té el domini útil sobre un bé immoble cedit a emfiteusi pel senyor directe.
Traduccions
modificaTraduccions
- Alemany: Erbpächter (de)
- Anglès: emphyteuta (en)
- Castellà: enfiteuta (es)
- Francès: emphytéote (fr)
- Grec antic: ἐμφυτευτής (grc) (emphyteutḗs)
- Llatí: emphyteuta (la)
- Neerlandès: erfpachter (nl)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: em·fi·teu·ta (4)