endiumenjat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ən.diw.məɲˈʒat/, occidental /en.diw.meɲˈd͡ʒat/
• Rimes: -at
• Etimologia: De endiumenjar.

Adjectiu

endiumenjat m. ‎(femení endiumenjada, plural masculí endiumenjats, plural femení endiumenjades)

1. Ben vestit com si fos un dia de festa.

   «La sala és a petar de gent endiumenjada que malda per menjar i beure.» (Màrius Serra, Plans de futur, 2013)

   «El bisbe i el capità general, endiumenjats, caminaven sota pal·li, que sostenien quatre soldats.» (Maria-Antònia Oliver, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, 1972)

Relacionats

• endillunsat

Verb

endiumenjat

1. Participi masculí singular del verb endiumenjar.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·diu·men·jat (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB