enmalaltir

Català antic

Verb

enmalaltir

1. emmalaltir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	enmalaltir
gerundi	enmalaltint
participi	enmalaltit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	enmalaltesc	enmalalteixes	enmalalteix	enmalaltim	enmalaltits	enmalalteixen
					enmalaltiu
imperfet	enmalaltia	enmalalties	enmalaltia	enmalaltíem	enmalaltíets	enmalaltien
					enmalaltíeu
passat simple	enmalaltí	enmalaltist	enmalaltí	enmalaltírem	enmalaltist	enmalaltiren
		enmalaltires		enmalaltim	enmalaltíreu
futur	enmalaltré	enmalaltràs	enmalaltrà	enmalaltrem	enmalaltreu	enmalaltran
condicional	enmalaltria	enmalaltries	enmalaltria	enmalaltríem	enmalaltríets	enmalaltrien
					enmalaltríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	enmalaltesca	enmalaltesques	enmalaltesca	enmalaltam	enmalaltats	enmalaltesquen
				enmalaltim	enmalaltau
					enmalaltiu
imperfet	enmalaltís	enmalaltisses	enmalaltís	enmalaltíssem	enmalaltíssets	enmalaltissen
	enmalaltira	enmalaltires	enmalaltira	enmalaltírem	enmalaltísseu	enmalaltiren
					enmalaltírets
					enmalaltíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	enmalalteix	enmalaltesca	enmalaltam	enmalaltits	enmalaltesquen
	–			enmalaltim	enmalaltiu

Variants

• emmalaltir

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo, DTCA, CIVAL