ennobliu

Català

Verb

ennobliu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de ennoblir
2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb ennoblir
3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb ennoblir

Variants

• [2] ennobligueu

Català antic

Verb

ennobliu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de ennoblir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) del present de subjuntiu de ennoblir
3. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de ennoblir

Variants

• [1] ennoblits
• [2] ennoblíats, ennoblíau
• [3] ennoblits