enrocau

Català

Verb

enrocau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de enrocar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb enrocar.

Variants

• [1] enroqueu
• [2] enroqueu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·cau (3)
• Heterograma de 7 lletres (acenoru)
• Anagrames: ancoreu, nocareu, nocàreu