enxarnador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /əɲ.ʃər.nəˈðo/
• Etimologia: Del català antic eixernedor, de eixernir ‎(«purgar»).

Nom

enxarnador m. ‎(plural enxarnadors)

1. comporta

   «Posats en renglera sobre’l pontot del enxarnador, semblavam granotes assoleyantnos.» (Anton Busquets i Punset, Recorts: D’estiu, Jocs Florals de Barcelona, 1904)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·xar·na·dor (4)