esbandiguérem

Català

Verb

esbandiguérem

1. (col·loquial valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.

Variants

• esbandiguéssem, esbandíssim, esbandíssem, esbandírem

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·gué·rem (5)