esbandiguévem

Català

Verb

esbandiguévem

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de esbandir.

Variants

• esbandívem, esbandíem

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·gué·vem (5)