esbandisquen

Català

Verb

esbandisquen

1. (occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb esbandir
2. (occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb esbandir

Variants

• [1] esbandeixin, esbandixen
• [2] esbandeixin

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·dis·quen (4)