escabellat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.kə.βəˈʎat/ⓘ, balear /əs.kə.bəˈjat/
Occidental:	/es.ka.beˈʎat/
Informal:	nord-occidental /as.ka.βeˈʎat/

• Rimes: -at
• Etimologia: De escabellar, segle XV.

Adjectiu

escabellat m. ‎(femení escabellada, plural masculí escabellats, plural femení escabellades)

1. Esblenat, despentinat.
2. Mancat de lògica, de seny.

Traduccions

Despentinat

• Castellà: despeinado ^(es) m., desgreñado ^(es) m.

Verb

escabellat

1. participi masculí singular del verb escabellar

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ca·be·llat (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.