escorxador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.kur.ʃəˈðo/ⓘ
	balear /əs.koɾ.ʃəˈðo/, /əs.kur.ʃəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /es.kor.t͡ʃaˈðo/, valencià /es.koɾ.t͡ʃaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De escorxar i el sufix -dor, segle XIV.

Nom

escorxador m. ‎(plural escorxadors)

1. Lloc on se sacrifica i s’escorxa el bestiar i l’aviram.
2. Objecte utilitzat per a escorxar.
3. Ocell de de la família dels lànids, de color castany i gris amb una taca negra a l’ull (Lanius collurio).

Sinònims

• (lloc) acorador, degollador
• (Lanius collurio) capsot d'esquena roja, capsot roquer

Traduccions

Lloc on s’escorxa

• Castellà: matadero ^(es) m.

Lanius collurio

• Asturià: paniega ^(ast) f.
• Castellà: alcaudón ^(es) m., desollador ^(es) m.

Nom

escorxador m. ‎(plural escorxadors, femení escorxadora)

1. Persona que té per ofici escorxar animals.
2. Persona que té per ofici llevar l’escorça de les alzines.

Sinònims

• (d’animals) matador
• (d’arbres) escorçaire

Traduccions

Persona que escorxa animals

• Castellà: desollador ^(es) m., matarife ^(es) m.

Persona que escorxa alzines

• Castellà: descortezador ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cor·xa·dor (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB