Català

modifica

esdevinguen

  1. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb esdevindre.
  2. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb esdevindre.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: es·de·vin·guen (4)
  • Anagrama: esdevenguin