Català antic

modifica
  • Etimologia: De l'occità antic escremir, del fràncic *skermjan ‎(literalment «defensar, protegir»).

esgremir

  1. Practicar la lluita d’espases.
    «Córrer cavayl, bohornar, lansar a taulat, enar ab armas, torneys, fer taules radones, esgremir, cassar cers, orces, senglars, leons, e les altres coses semblants a aquestes són offici de cavayler.» (Ramon Llull, Llibre de l'orde de cavalleria, 1274-1276)

Conjugació

modifica

Variants

modifica

Vegeu també

modifica

Occità antic

modifica

esgremir

  1. forma alternativa de escremir