esgrimir

Català

Oriental:	/əz.ɡɾiˈmi/
Occidental:	nord-occidental /ez.ɣɾiˈmi/
	valencià /ez.ɣɾiˈmiɾ/, /ez.ɣɾiˈmi/

Rimes: -i(ɾ)
Homòfon: esgrimí
Etimologia: Del català antic esgremir, de l'occità antic escremir, del fràncic *skermjan ‎(literalment «defensar, protegir»), segle XIV.

esgrimir trans.

Brandar una arma blanca.
Emprar un objecte allargat a manera d’arma.
Presentar arguments amb contundència.
«L’executiu esgrimeix que té el deure de protegir les víctimes d’abusos i agressions sexuals i també d’evitar actuacions que atempten contra la salut sexual i reproductiva de les dones i l’enaltiment d’aquests delictes.» (EFE, «Un jutjat de Palma admet la querella del govern contra l’influenciador Naim Darrechi», VilaWeb, oct. 2021)

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	esgrimir			haver esgrimit
gerundi	esgrimint			havent esgrimit
participi	esgrimit, esgrimida, esgrimits, esgrimides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esgrimeixo	esgrimeixes	esgrimeix	esgrimim	esgrimiu	esgrimeixen
	esgrimesc						bal
	esgrimeixi						sept
	esgrimisc	esgrimixes	esgrimix			esgrimixen	occ
	esgrimixo						n-occ
imperfet	esgrimia	esgrimies	esgrimia	esgrimíem	esgrimíeu	esgrimien
passat simple	esgrimí	esgrimires	esgrimí	esgrimírem	esgrimíreu	esgrimiren
futur	esgrimiré	esgrimiràs	esgrimirà	esgrimirem	esgrimireu	esgrimiran
condicional	esgrimiria	esgrimiries	esgrimiria	esgrimiríem	esgrimiríeu	esgrimirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esgrimeixi	esgrimeixis	esgrimeixi	esgrimim	esgrimiu	esgrimeixin
	esgrimisca	esgrimisques	esgrimisca			esgrimisquen	occ
	esgrimesqui	esgrimesquis	esgrimesqui	esgrimiguem	esgrimigueu	esgrimesquin	bal
imperfet	esgrimís	esgrimissis	esgrimís	esgrimíssim	esgrimíssiu	esgrimissin
		esgrimisses		esgrimíssem	esgrimísseu	esgrimissen
	esgrimira	esgrimires	esgrimira	esgrimírem	esgrimíreu	esgrimiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	esgrimeix	esgrimeixi	esgrimim	esgrimiu	esgrimeixin
	–		esgrimesqui	esgrimiguem		esgrimesquin	bal
	–	esgrimix	esgrimisca			esgrimisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... esgrimit
perfet				havem	haveu		... esgrimit
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... esgrimir
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... esgrimir
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... esgrimit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... esgrimit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... esgrimit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... esgrimit
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... esgrimit
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... esgrimir
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... esgrimir
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... esgrimit
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... esgrimit
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... esgrimit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... esgrimit
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... esgrimit

Brandar una arma blanca

Presentar arguments amb contundència

esgrimir

forma alternativa de esgremir
«Car la bèstia ha major fortalea que tu: l'onso te luytarà; lo gat te vençrà de saltar; hun galgo te vençrà de córrer; lo leó, de esgrimir.» (Sant Vicent Ferrer, Sermons, III, 1410)