esportiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /əs.purˈtiw/

Occidental: nord-occidental /es.porˈtiw/, valencià /es.poɾˈtiw/, /es.puɾˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: De esport i el sufix -iu.

Adjectiu

esportiu m. ‎(femení esportiva, plural masculí esportius, plural femení esportives)

1. Relatiu o pertanyent a l'esport.

   Unes jornades esportives. Un diari esportiu.

2. Aficionat a l'esport.

   Una família molt esportiva.

3. Que demostra ètica o esportivitat.

   Tenia un gran esperit esportiu quan perdia.

4. Que és còmode o confortable, que denota informalitat.

   Calçat esportiu.

5. Dit dels vehicles amb estètica similar als vehicles de competició.

   Un cotxe amb estètica esportiva.

Derivats

• esportivitat
• esportivament

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sporty ^(en), sporting ^(en)
• Castellà: deportivo ^(es)
• Francès: sportif ^(fr)

• Gallec: deportivo ^(gl)
• Llengua de signes catalana: ESPORT ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·por·tiu (3)
• Heterograma de 8 lletres (eioprstu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC