esquinç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkins/, occidental /esˈkins/

Informal: occidental /asˈkins/

• Rimes: -ins
• Etimologia: De esquinçar, segle XIV.

Nom

esquinç m. ‎(plural esquinços)

1. Torçada d'una articulació o distensió violenta dels lligaments amb lesió sense luxació.

Variants

• esguinç

Sinònims

• distorsió

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Verstauchung ^(de) f.
• Anglès: sprain ^(en)
• Castellà: esguince ^(es) m.
• Danès: forstuvning ^(da)
• Eslovè: zvin ^(sl) m.
• Finès: nyrjähdys ^(fi)
• Francès: entorse ^(fr) f.
• Grec antic: στρέμμα ^(grc) n. ‎(strémma)
• Italià: slogatura ^(it) f., contorsione ^(it) f.
• Japonès: 捻挫 ^(ja)
• Neerlandès: verstuiking ^(nl)
• Polonès: skręcenie ^(pl) n.
• Portuguès: torcedura ^(pt) f., torção ^(pt) f.
• Rus: растяже́ние ^(ru) n. ‎(rastiajénie)
• Xinès: 扭傷 ^(zh) ‎(扭伤, niǔshāng)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·quinç (2)
• Heterograma de 7 lletres (ceinqsu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB