essència
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /əˈsɛn.si.ə/, occidental /eˈsɛn.si.a/
- Rimes: -ɛnsia
- Etimologia: Del llatí essĕntia («qualitat de ser, allò que s'és en realitat»), derivat del ver esse («ser»), segle XIV.
- Anagrama: caiessen
NomModifica
es·sèn·ci·a m. (plural essències)
- Allò que constitueix el fons de l'ésser, el que té de permanent i invariable.
- Substància que genera partícules volàtils responsables de l'olor.
- "en essència": Expressió per a referir-se al tema central d'un assumpte, la part més important.
DerivatsModifica
TraduccionsModifica
TraduccionsModifica
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot