essència

Català

• Pronúncia: oriental /əˈsɛn.si.ə/, occidental /eˈsɛn.si.a/
• Rimes: -ɛnsia
• Etimologia: Del llatí essĕntia ‎(«qualitat de ser, allò que s'és en realitat»), derivat del ver esse ‎(«ser»), segle XIV.
• Anagrama: caiessen

Nom

es·sèn·ci·a m. ‎(plural essències)

1. Allò que constitueix el fons de l'ésser, el que té de permanent i invariable.
2. Substància que genera partícules volàtils responsables de l'olor.
3. "en essència": Expressió per a referir-se al tema central d'un assumpte, la part més important.

Derivats

essencial

Traduccions

[1],[2]

• Anglès: essence ^(en)
• Castellà: esencia ^(es)

• Francès: essence ^(fr)
• Italià: essenza ^(it)

Traduccions

[3]

• Anglès: guist ^(en)
• Castellà: esencia ^(es)

• Francès: essence ^(fr)
• Italià: essenza ^(it)

Vegeu també

• Essència a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot