estranyàvom

Català

Verb

estranyàvom

1. (col·loquial central, nord-occidental) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de estranyar.

Variants

• estranyàiem, estranyàvem

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyà·vom (4)