extinció

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əks.tin.siˈo/, occidental /eks.tin.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí exstinctio, segle XV.

Nom

extinció f. ‎(plural extincions)

1. Acció i efecte d'extingir o extingir-se.
2. Acabament dels efectes d'un acte, especialment de naturalesa jurídica.

   L'extinció d'un contracte. Extinció de la relació laboral

3. Procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.

   L'extinció dels dinosaures.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Aussterben ^(de) n.
• Anglès: extinction ^(en)
• Àrab: اِنْقِرَاض‎ ^(ar) m.
• Asturià: estinción ^(ast) f.
• Belarús: выміра́нне ^(be) n. ‎(vimiranne)
• Búlgar: загасване ^(bg) n. ‎(zagasvane)
• Castellà: extinción ^(es) f.
• Coreà: 멸종 ^(ko) ‎(myeoljong)
• Danès: uddøen ^(da) c.
• Esperanto: formorto ^(eo)
• Finès: sukupuutto ^(fi)
• Francès: extinction ^(fr) f.
• Gallec: extinción ^(gl) f.
• Georgià: გადაშენება ^(ka) ‎(gadaixèneba)
• Hebreu: הכחדה‎ ^(he) f.
• Hongarès: kihalás ^(hu)
• Indonesi: kepunahan ^(id)
• Japonès: 絶滅 ^(ja)
• Letó: izmiršana ^(lv) f.
• Llatí: extinctio ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: APAGAR ^(csc)
• Neerlandès: uitsterven ^(nl)
• Portuguès: extinção ^(pt) f.
• Rus: вымира́ние ^(ru) n. ‎(vimirànie)
• Suec: utrotning ^(sv) c.
• Txec: zánik ^(cs) m.
• Ucraïnès: вимира́ння ^(uk) n. ‎(vimirànnia)
• Xinès: 滅絕 ^(zh) ‎(灭绝, mièjué)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·tin·ci·ó (4)
• Anagrama: coixinet

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC