extravertit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌɛks.tɾə.βərˈtit/, balear /ˌɛks.tɾə.vəɾˈtit/
Occidental:	nord-occidental /ˌeks.tɾa.βerˈtit/
	valencià /ˌeks.tɾa.veɾˈtit/, /ˌeks.tɾa.βeɾˈtit/

• Rimes: -it
• Etimologia: De extra i el llatí vertere

Adjectiu

extravertit m. ‎(femení extravertida, plural masculí extravertits, plural femení extravertides)

1. Que sent la necessitat de comunicar als altres els seus estats d'ànim i les seves vivències, sense importar-li si els altres tenen gens d'interès a escoltar.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: extraverted ^(en)
• Castellà: extravertido ^(es)
• Francès: extraverti ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·tra·ver·tit (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV