fàmul

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfa.muɫ/
• Etimologia: Del llatí famulus, segle XIX.

Nom

fàmul m. ‎(plural fàmuls, femení fàmula)

1. Criat o servent, especialment en un col·legi religiós.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: fámulo ^(es)
• Llatí: famulus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: fà·mul (2)
• Anagrama: mufla

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.