fóra

Potser volíeu: fora, FORA, forà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfo.ɾə/, occidental /ˈfo.ɾa/
• Rimes: -oɾa
• Etimologia: Del llatí fueram i fuerat.

Verb

fóra

1. Primera persona del singular (jo) del condicional de ésser/ser.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del condicional de ésser/ser.
3. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser/ser.
4. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser/ser.

Variants

• fora (ortografia del 2016)

Miscel·lània

• Síl·labes: fó·ra (2)
• Anagrames: afor ^(alfagrama), faró

Català antic

Verb

fóra

1. primera persona singular (io, yo, jo) del condicional de esser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del condicional de esser
3. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de esser
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de esser