förnuft

Suec

• Pronúncia: ^ⓘ
• Etimologia: Del suec antic fornuft, cognat del danès fornuft, manlleu en escandinau del baix alemany mitjà vornuft (cf. alt alemany Vernunft). El mot baix alemany és un derivat de vornemen, verb cognat del neerlandès vornemen i l'alt alemany vernehmen, del protogermànic *franemaną («endur-se, saquejar» i també «escoltar, aprendre»). Vegeu també suec förnimma.

Nom

förnuft n. ‎(sense plural)

1. raó, enteniment, inteŀlecte
2. seny, enteniment

Derivats

• bondförnuft
• förnuftig
• förnuftsvidrig

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada förnuft al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada förnuft al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada förnuft al Svensk ordbok.
• Article corresponent a la Viquipèdia en suec.