fal·lus

Català

Etimologia: Del llatí phallus, segle XIX, i aquest del grec antic φαλλός ‎(phallós, «emblema de la generació»).

fal·lus m. ‎(plural fal·lus)

Un penis, especialmetn quan es troba en erecció.
Representació d'un penis erecte que simbolitza fertilitat o potència.
Gènere de bolets de la família de les fal·làcies (Phallus sp), l'espècie tipus del qual és l'ou del diable (Phallus impudicus).

Alemany: Phallus ^(de) m.
Asturià: falu ^(ast) m.
Castellà: falo ^(es) m.
Esperanto: faluso ^(eo)
Finès: fallos ^(fi)
Francès: phallus ^(fr)
Gallec: falo ^(gl)
Grec: φαλλός ^(el) ‎(fal·lós)
Hebreu: פאלוס ^(he) m.
Hindi: लिंग ^(hi) m.
Hongarès: fallosz ^(hu)
Indonesi: lingga ^(id)
Islandès: reður ^(is)
Italià: fallo ^(it) m.
Japonès: ファルス ^(ja) ‎(farusu)
Llatí: phallus ^(la) m.
Marathi: शिशी ^(mr)
Noruec: fallos ^(no) m.
Noruec (bokmål): fallos ^(no) m.
Occità: fallus ^(oc) m.
Persa: کیر ^(fa)
Polonès: fallus ^(pl) m.
Portuguès: falo ^(pt) m.
Romanès: falus ^(ro) m.
Rus: фа́ллос ^(ru) m. ‎(fal·los), фа́ллус ^(ru) m. ‎(fal·lus), фалл ^(ru) m. ‎(fal·l)
Suec: fallos ^(sv) c.
Telugu: లింగము ^(te)