filosa

Català

Dona amb filosa a les mans

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fiˈɫo.zə/, occidental /fiˈɫo.za/
• Rimes: -oza
• Etimologia: De filar i el sufix -osa, segle XIII. Va substituir el català antic conolla (del segle XI).

Nom

filosa f. ‎(plural filoses)

1. Bastó d'uns quatre pams de llarg, que té en un extrem un cap ovalat fet de canyes o vímets, a on posaven les dones l'encerrosada que s'ha de filar.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Rocken ^(de) m., Spinnrocken ^(de) m.
• Anglès: distaff ^(en)
• Basc: goru ^(eu)
• Castellà: rueca ^(es) f.
• Francès: quenouille ^(fr) f.
• Italià: rocca ^(it) f., conocchia ^(it) f.
• Llatí: colus ^(la)
• Neerlandès: spinnrokk ^(nl) n., rokken ^(nl) n., spinstok ^(nl) m.
• Occità: conolha ^(oc) f., colonha ^(oc) f., filosa ^(oc) f.
• Portuguès: roca ^(pt) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: fi·lo·sa (3)
• Heterograma de 6 lletres (afilos)
• Anagrama: afilos ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Notes