flagro

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfla.ɡroː/
• Etimologia: Del protoitàlic *flag-ros («incendi»), de l'arrel protoindoeuropea *bʰel- («brillar»).

Verb

flagrō ‎(1a present^?), flagrās ‎(2a present), flagrāre ‎(infinitiu), flagrāvī ‎(perfet)

1. cremar, incendiar

   Totam enim Italiam flagraturam bello intellego. — «Percebo que tot Itàlia estarà en flames a causa de la guerra.»

Sinònims

• ardeō, caleō, dēflagrō, ferveō

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.124-125