fonador

Català

Oriental:	central /fu.nəˈðo/
	balear /fo.nəˈðo/, /fu.nəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /fo.naˈðo/, valencià /fo.naˈðoɾ/

fonador m. ‎(femení fonadora, plural masculí fonadors, plural femení fonadores)

Relatiu a la producció de so articulat.
«Les dislàlies són els trastorns més freqüents de l'edat escolar. Impliquen la producció incorrecta de determinats fonemes i sense que existeixi cap alteració muscular ni de l'aparell fonador.» (Josefina Sala Roca, Factors condicionants del desenvolupament, 2001)