forma prefixada

Català

forma prefixada f. ‎(plural formes prefixades)

Forma generada per afèresi, normalment d’un mot clàssic grec o llatí, i que funciona com a prefix en la formació de cultismes i neologismes.
«La recent truncació d’Europa que ha donat lloc a euro- no respecta els límits entre els morfemes grecs eu- i op-, el nou prefix ni tan sols és homònim d’un morfema grec —com ho són, en canvi, altres noves formes prefixades creades per truncació.» ((Teresa Vallès, «Anàlisi cognitiva del prefix euro-», Léxic i neologia, 2010, Documenta Universitaria, ISBN 9788499840550))
prefixoide

Se sol diferenciar prefix com a formació patrimonial o manlleu culte, i forma prefixada com a formació moderna de prefixos que no existien en les llengües clàssiques.
Una forma prefixada no funciona com a mot independent, però pot funcionar com a forma reduïda en el cas d’un prefixoide: auto és un prefixoide i una forma reduïda de automòbil.