furtau

Català

Verb

furtau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de furtar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb furtar.

Variants

• [1] furteu
• [2] furteu

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·tau (2)
• Anagrames: futura, trufau