furteguéssom

Català

Verb

furteguéssom

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb furtar.

Variants

• furtéssim, furtéssem, furtàssim, furtàssem, furtàrem

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·te·gués·som (4)
• Anagrama: trufeguéssom