gardela
Català
modifica
- Pronúncia(i): central /ɡərˈdɛ.ɫə/
- Etimologia: Del cantant argentí Carlos Gardel (1890-1935), amic del futbolista Josep Samitier (1902-1972), migcampista amb facilitat rematadora a qui Gardel va dedicar un tango.[1]
Nom modifica
gardela f. (plural gardeles)
- (futbol) Xut molt fort.
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: gar·de·la (3)
Vegeu també modifica
- Obres de referència: ésAdir
- ↑ Daniel Casals, Futbol i llengua, citant Ramon Solsona, A paraules em convides