gavella

Català

Oriental:	central /ɡəˈβe.ʎə/, balear /ɡəˈve.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /ɡaˈβe.ʎa/
	valencià /ɡaˈve.ʎa/, /ɡaˈβe.ʎa/

Rimes: -eʎa
Homòfon: gabella
Etimologia: Discutida, segle XIV. Tradicionalment d’origen cèltic, del gàl·lic gabella (846), del verb *gab- ‎(«agafar, aguantar») (segle XII); cfr. gal·lès gafael ‎(«empunyar»), irlandès antic gabál ‎(«presa»).^[1]. Per a Coromines, del llatí *cavella, diminutiu de cavus ‎(«buit de dins, conca de la mà»), cognat del piemontès ciavela.

gavella f. ‎(plural gavelles)

↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, 2.ª ed., Paris, Errance, 2003, pàg. 172.