• Pronúncia(i): /ɡɛˈnɛs.ta/
  • Etimologia: D'origen etrusc, de l'arrel protoindoeuropea *ĝenu-1 («part baixa, genoll»).

genesta f. ‎(genitiu genestae)

  1. ginesta

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu genesta genestae
Vocatiu genesta genestae
Acusatiu genestam genestās
Genitiu genestae genestārum
Datiu genestae genestīs
Ablatiu genestā genestīs


Variants

modifica

Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1959, p.380-381