geniva
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ʒəˈni.βə/, balear /ʒəˈni.və/ Occidental: nord-occidental /d͡ʒeˈni.βa/ valencià /d͡ʒeˈni.va/, /d͡ʒeˈni.βa/
Nom
modificageniva f. (plural genives)
- Teixit carnós que cobreix la part alveolar del es mandíbules i adhereix al coll de les dents.
Traduccions
modificaTraduccions
- Alemany: Zahnfleisch (de) n.
- Anglès: gums (en)
- Armeni: լինդ (hy) (lind)
- Búlgar: вене́ц (bg) m. (venets)
- Castellà: encía (es) f.
- Coreà: 잇몸 (ko) (inmom)
- Eslovac: ďasno (sk) n., gingíva (sk) f.
- Eslovè: dlésen (sl) f.
- Esperanto: gumo (eo)
- Estonià: ige (et)
- Feroès: tannhald (fo) n.
- Francès: gencive (fr) f.
- Friülà: gingìe (fur) f.
- Gallec: enxiva (gl) f.
- Gal·lès: deintgig (cy) m.
- Grec antic: οὖλον (grc) n. (oûlon)
- Hebreu: חניכיים (he) m.
- Hongarès: íny (hu)
- Italià: gengiva (it) f.
- Japonès: 歯齦 (ja)
- Llatí: gingiva (la) f.
- Macedoni: десни (mk) f. pl.
- Neerlandès: tandvlees (nl) n.
- Noruec: tannkjøtt (no) n.
- Occità: gengiva (oc) f.
- Polonès: dziąsło (pl) n.
- Portuguès: gengiva (pt) f.
- Romanès: gingie (ro) f.
- Rus: десна́ (ru) f. (desnà)
- Sard: ghinghía (sc)
- Serbocroat: десни (sh), desni (sh)
- Suec: tandkött (sv) n.
- Txec: dáseň (cs) f.
- Volapük: gingif (vo)
- Xinès: 齒齦 (zh) (齿龈, chǐyín)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ge·ni·va (3)
- Heterograma de 6 lletres (aeginv)
- Anagrames: angeví, negavi, vanegi, vanegí, vaneig
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC