gona

Català antic

Etimologia: De l'occità antic gona, del llatí tardà gunna, d’origen gàl·lic.

gona f. ‎(plural gonas o gones)

gona inan.

Nom comú inanimat -a orgànica

Cas	Indefinit	Singular	Plural
Absolutiu	gona	gona	gonak
Ergatiu	gonak	gonak	gonek
Datiu	gonari	gonari	gonei
Genitiu	gonaren	gonaren	gonen
Comitatiu	gonarekin	gonarekin	gonekin
Benefactiu	gonarentzat	gonarentzat	gonentzat
Instrumental	gonaz	gonaz	gonez
Partitiu	gonarik	-	-
Prolatiu	gonatzat	-	-
Causal	gonarengatik	gonarengatik	gonengatik
Locatius
Inessiu	gonatan	gonan	gonetan
Ablatiu	gonatatik	gonatik	gonetatik
Al·latiu	gonatara	gonara	gonetara
Terminatiu	gonataraino	gonaraino	gonetaraino
Al·l. direcional	gonatarantz	gonarantz	gonetarantz
Gen. locatiu	gonatako	gonako	gonetako