gonellista

Català

Oriental:	central /ɡu.nəˈʎis.tə/
	balear /ɡo.nəˈʎis.tə/, /ɡu.nəˈʎis.tə/
Occidental:	/ɡo.neˈʎis.ta/

Rimes: -ista
Etimologia: De gonella i el sufix -ista, per Pep Gonella, personatge folklòric mallorquí usat com a pseudònim en una sèrie de publicacions al Diari de Mallorca el 1972.

gonellista inv. ‎(plural gonellistes)

Relatiu al gonellisme.
«No deixa de sorpendre que aquest diguem-ne discurs gonellista no tingui per res en compte l’antic i raonat contenciós sobre el -isar, i en canvi es fixi en quetre beneitures rupestres.» (August Rafanell, «Una minúcia en la història de la llengua catalana», a Estudis de filologia catalana, 1999, L'Abadia de Montserrat, p. 61, ISBN 9788484151197.)

gonellista m. f. ‎(plural gonellistes)

Partidari del gonellisme.
«Si l’escena passa a Mallorca ja tenim debat armat perquè encara hi ha qualque gonellista que pensa que "en Moll" va fer malbé, catalanitzant-lo, el projecte alcoverià.» (Aina Moll, «El que els catalans devem a Mossèn Alcover», a Any mossèn Alcover, 2003, Institut d'Estudis Catalans, ISBN 9788472836662.)