guió

Potser volíeu: guio

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɡiˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del francès antic guion, segle XV

Nom

guió m. ‎(plural guions)

1. Signe utilitzat en l'escriptura, que té forma de petita ratlla horitzontal i que s'escriu a l'alçada mitja d'una lletra i que serveix per separar alguns mots o parts de mots, per indicar que una paraula ha quedat tallada a final de línia i que continua a sota, en parelles par tancar incisos, al començament de línia per indicar que un personatge està parlant o bé dins d'aquest diàleg, també en parelles si el mateix personatge continua parlant, per indicar un comentari del narrador.
2. Per extensió, qualsevol ratlla petita i horitzontal.
3. Un dels signes utilitzats en l'alfabet braille.
4. Argument on s'expressen tots els detalls d'una obra teatral, de cinema, anunci televisiu, o qualsevol altre actuació que mereixí ser pautada i, fins i tot, els còmics.
5. Text que reciten els personatges en les actuacions anteriors, incloent els comentaris del narrador.

Derivats

• guionista

Traduccions

Signe

• Anglès: dash ^(en)
• Castellà: guión ^(es)
• Francès: tiret ^(fr)

Argument

• Anglès: script ^(en)
• Castellà: guión ^(es)
• Francès: plan ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: gui·ó (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot