hipocondria

Potser volíeu: hipocondría

Català

Oriental:	central /i.pu.kunˈdɾi.ə/^ⓘ
	balear /i.po.konˈdɾi.ə/, /i.pu.kunˈdɾi.ə/
Occidental:	/i.po.konˈdɾi.a/

Rimes: -ia
Etimologia: Del grec antic ὑποχόνδριον ‎(hypokhóndrion) compost de ύπό ‎(ýpó, «per baix de») i χοδριόμ ‎(khodrióm, «cartílag»), perquè antigament es pensava que al cartílag entre les costelles i l'apòfisi de l'estern, era on s'acumulaven els vapors causants d'aquest mal.

hipocondria f. ‎(plural hipocondries)

Trastorn de la conducta caracteritzat per una excessiva preocupació per la salut pròpia i porta a creure fermament que pateix una malaltia greu sense confirmació mèdica.