holme

Suec

• Pronúncia: /ˇhɔlmə/
• Etimologia: Del suec antic holmber, del norrè holmr. Primera atestació 1315. Cognat amb el danès holm, noruec nynorsk holm i islandès hólmur/hólmi. Compareu el saxó antic holm, neerlandès mitjà holm (neerlandès holm i anglès antic holm (anglès holm), que és un préstec norrè. La paraula germànica està relacionada amb el llatí culmen ‎(«cim»).

Nom

holme c. ‎(plural indefinit holmar, plural definit holmarna)

1. illot (sovint no habitat)

Sinònims

• ö c.

Derivats

• holmgång c.

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada holme al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada holme al Svensk ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada holme al Svenska Akademiens ordbok.