horitzó
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /o.ɾiˈd͡zo/, /u.ɾiˈd͡zo/ Occidental: nord-occidental /o.ɾiˈd͡zo/, valencià /o.ɾiˈzo/
- Rimes: -o
- Etimologia: Singular analògic de *horitzonts, plural del llatí horizontem, del grec antic ὁρίζων (horízōn), substantivació de ὁρίζων κύκλος (horízōn kýklos, literalment «el contorn de la circumferència»), format pel verb ὁρίζω (horízō, «delimitar») i κύκλος (kýklos, «circumferència») perquè els antics grecs eren conscients de la curvatura de la Terra, segle XV.
Nom
modificahoritzó m. (normalment en singular, plural horitzons)
- Línia on que es pot observar mirant cap a on sembla que s'ajunta el cel i la terra en un espai ample i sense obstacles o mirant cap a la mar.
Derivats
modificaTraduccions
modificaTraduccions
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ho·rit·zó (3)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot