ieiuno

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /jeːˈjuː.noː/
• Etimologia: De iēiūnus.

Verb

iēiūnō ‎(1a present^?), iēiūnās ‎(2a present), iēiūnāre ‎(infinitiu), iēiūnāvī ‎(perfet), iēiūnātum ‎(supí)

1. dejunar, jo dejuno

   Ex.: Ieiuno bis in sabbato decimas do omnium quae possideo. — (traducció:«Dejuno dos cops per setmana i dono delmes de tot el que tinc.»)

Variants

• jejuno

Adjectiu

iēiūnō

1. datiu masculí singular de iēiūnus
2. datiu neutre singular de iēiūnus
3. ablatiu masculí singular de iēiūnus
4. ablatiu neutre singular de iēiūnus