ikoŕtikiŕ

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iɡordiɡir/, /ikortikir/
• Etimologia: Compost pels formants ikoŕ ‎() i tikiŕ ‎().

Nom propi

ikoŕtikiŕ • ‎()

1. Antropònim

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.