ildursur

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /illuɾt͡suɾ/
• Etimologia: Compost pels formants iltur ‎() i sur ‎().

Nom propi

ildursur • ‎() ‎(escriptura dual)

1. Antropònim

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.