imantàrem

Potser volíeu: imantarem

Català

Verb

imantàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de imantar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb imantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·man·tà·rem (4)
• Anagrames: matinarem, matinàrem