imperant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.pəˈɾan/, balear /im.pəˈɾant/
Occidental:	nord-occidental /im.peˈɾan/, valencià /im.peˈɾant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí imperans.

Adjectiu

imperant inv. ‎(plural imperants)

1. Que impera, mana o domina.

Traduccions

Que impera

• Castellà: imperante ^(es)
• Italià: imperante ^(it)
• Llatí: imperans ^(la)

Verb

imperant

1. Gerundi del verb imperar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·rant (3)
• Heterograma de 8 lletres (aeimnprt)
• Anagrames: pintarem, pintàrem

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot